Exposició de Xavier Canals
inauguració el 21 de setembre a la Llotja de Sant Andreu
El gran poema s' està
fent, ara i sempre, a fora i a l' interior de cadascú. Ací només
hi ha un intent de reflexió poètica, col.lectiva i sobretot molt
individual. Això sí, feta amb molt de temps, molts documents (Big
Data?) i una gran voluntat de diàleg, (l' essència del poema visual
segons Julien Blaine)1.
Ara que Alain-Martin
Richard, el gran teòric i pràctic quebequès dels límits de la
poesia i del poema acció, potser ho anomenaria Maneuvre.
L' exposició o
instal.lació és un constructe que es vol poètic, per tant és molt
polisèmic. Com que s' inaugura a l' inici dels cursos superiors (21
de setembre) a l' escola Llotja dins dels actes del seu 240
aniversari, es pot llegir al.legòricament, com uns camins d'
aprenentatge que són uns processos paral.lels cap a un resultat de
disseny personal com en el procés d' ensenyament a l' escola, que s'
acaba amb un projecte final (aquí serien els poemes visuals). També
es pot llegir com el difícil encaix de la poesia visual entre l' Art
i la Literatura. Però la intenció primera, és fer un homenatge a
la democràcia canadenca i al procés cap a la independència del
Quèbec, ara (27 de setembre, curiosament data del meu naixement i
espero del nostre renaixement nacional).
Sóc llicenciat en
Història de l' Art i en Belles Arts i per tant, no he pogut creure
mai que el procés artístic es produeixi sense el diàleg amb el món
que ens fa i ens desfà i al llarg de tota la meva carrera docent, de
més de 3 dècades a l' escola Llotja, ho he pogut comprovar a
bastament. Per això, aquesta referència particular al moment que
vivim al país, que veig paral.lela a la del Quèbec.
Xavier Canals
Xavier Canals
1Un
dels poetes i teòrics de la poesia visual de reconegut prestigi
internacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada