dijous, 3 de setembre de 2015

27 s de set poemes visuals



Exposició de Xavier Canals 

inauguració el 21 de setembre a la Llotja de Sant Andreu
 


El gran poema s' està fent, ara i sempre, a fora i a l' interior de cadascú. Ací només hi ha un intent de reflexió poètica, col.lectiva i sobretot molt individual. Això sí, feta amb molt de temps, molts documents (Big Data?) i una gran voluntat de diàleg, (l' essència del poema visual segons Julien Blaine)1.
Ara que Alain-Martin Richard, el gran teòric i pràctic quebequès dels límits de la poesia i del poema acció, potser ho anomenaria Maneuvre.

L' exposició o instal.lació és un constructe que es vol poètic, per tant és molt polisèmic. Com que s' inaugura a l' inici dels cursos superiors (21 de setembre) a l' escola Llotja dins dels actes del seu 240 aniversari, es pot llegir al.legòricament, com uns camins d' aprenentatge que són uns processos paral.lels cap a un resultat de disseny personal com en el procés d' ensenyament a l' escola, que s' acaba amb un projecte final (aquí serien els poemes visuals). També es pot llegir com el difícil encaix de la poesia visual entre l' Art i la Literatura. Però la intenció primera, és fer un homenatge a la democràcia canadenca i al procés cap a la independència del Quèbec, ara (27 de setembre, curiosament data del meu naixement i espero del nostre renaixement nacional).
Sóc llicenciat en Història de l' Art i en Belles Arts i per tant, no he pogut creure mai que el procés artístic es produeixi sense el diàleg amb el món que ens fa i ens desfà i al llarg de tota la meva carrera docent, de més de 3 dècades a l' escola Llotja, ho he pogut comprovar a bastament. Per això, aquesta referència particular al moment que vivim al país, que veig paral.lela a la del Quèbec.

Xavier Canals
1Un dels poetes i teòrics de la poesia visual de reconegut prestigi internacional